Textos Personals

LA NOSTRA LLENGUA

Avui en dia la nostra llengua, el català, cada vegada és menys utilitzada per les persones que habiten en els territoris d’Espanya on es parla aquesta llengua, que són: Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, part d’Aragó... Però especialment a la Comunitat Valenciana, el català es veu menyspreat, ja que la major part del ciutadans, i especialment els polítics, li donen més prestigi al castellà.

Per a evitar aquest conflicte entre dues llengües, començant pels polítics i seguidament la gent jove, les escoles privades (perque les públique sí estan potenciant la nostra llengua) haurien de fomentar l’ús del català com a llengua d’igual importància que el castellà. Però per a portar açò a terme, és necessària la implicació de tots els ciutadans.

Com a conclusió, m’agradaria que aquesta situació no continuaria així, ja que és de gran prestigi que els futurs nens arriben a conèixer i a estudiar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, el valencià. 

POEMA D'AUSIÀS MARCH

Quan vaig acabar l'ESO aní a l'institut del meu poble, Alcàsser, a relitzar el batxillerat. El primer dia que vaig tindre l'assignatura de Valencià, la meua professora ens va mostrar el poema titulat "Veles e Vents" d'Ausiàs March, i desde aquell dia mai l'oblide, perquè per a mi la lletra és meravellosa.

A continuació, podeu escolar-lo i llegir-lo. 

Espere que vos agrade. 

TANCAMENT RTVV

Després de disfrutar durant molts anys d’un canal de televisió en el que parlaven amb la meua llengua, el català, aquest any ha arribat al seu fi. Actualment no tenim cap canal de televisió que ens done la possibilitat d’escolar notícies, programes, dibuixos... en la llengua amb la que ens hem criat.

Com es pot observar, no evolucionem sino que retrocedim cap al passat, ja que per culpa d’unes persones, estem pagant “justos por pecadores”. Ara poc es pot fer per rescatar el canal RTVV, però pense que hem de posar tots de la nostra part per a que aparegui altre canal de televisió que faja notícies sense manipular-les i amb la nostra llengua.

XARXES SOCIALS 

Mai abans s'havia fet tan evident que el món és un mocador. El gran èxit de les xarxes socials acosta tots els habitants del planeta a través d'un aparador universal. Esta personalització de la xarxa hauria de representar la gran festa de la comunicació en el segle XXI, però el ser humà és contradictori i, a vegades, perillós. Cada mocador és un món.

En estos enormes i moderns clubs d'amics es poden intercanviar comentaris, fotos i vídeos, a més de xatejar, jugar en línia, obrir fòrums i publicar enllaços. Les xarxes socials són el gran pati virtual i, més enllà de les finalitats per a les quals es van crear, desemboquen en una infinitat d'usos, que van des de la intenció honesta fins a la perniciosa. Internet ha provocat una revolució en els costums que contrasta amb la idea de la societat fragmentada. Hui en dia molta gent és incapaç de començar el matí sense obrir la finestra del Web 2.0 i saludar des d'alguna xarxa social el seu grup d'amics electrònics.

Abans, tindre amics significava tocar un timbre, jugar al carrer, compartir taula en un bar, anar al cinema, ballar de nit. Ara no hi ha res més fraternal que afegir un amic a Tuenti, exhibir-te en YouTube, penjar una cançó en MySpace, explicar el que fas en Twitter o publicar una foto en Facebook.